LA VALL DE LILLET – ELS JARDINS DE CA L’ARTIGUES. La Pobla de Lillet

Els Jardins Artigas de Gaudí A principis del segle XX Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar, al Clot del Moro, la primera fàbrica de ciment Pòrtland de Catalunya, coneguda amb el nom d'Asland. Per a alimentar-ne els forns s'utilitzava el carbó que s'extreia de les mines del Catllaràs; la considerable distància entre el nucli de població de La Pobla de Lillet i l'explotació minera va portar Eusebi Güell a encarregar, a l'arquitecte Antoni Gaudí, la projecció del Xalet del Catllaràs com a habitatge pels treballadors i enginyers de les mines. Durant la seva estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels Srs. Artigas, propietaris d'una de les fàbriques més pròsperes de l'època. En agraïment a l'hospitalitat rebuda, Gaudí els va regalar el disseny d'un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica tèxtil. D'aquí van néixer els Jardins Artigas, obra on natura i arquitectura es fusionen en perfecta harmonia. Passejant pels jardins anirem descobrint tots els seus elements: FONT DE LA CASCADA – FONT DEL BOU – LA PÈRGOLA I EL LLEÓ – LA GRUTA – LA GLORIETA – EL PONT D’ARC COIX I L’ÀLIGA – EL BERENADOR Monestir Santa Maria de Lillet L'església, d'estil romànic i planta de creu llatina, ha sofert moltes reformes, la més amplia de les quals es féu el segle XVIII. Hi ha un remarcable claustre de planta quadrada, una mica posterior a l'església, exemple típic de claustre rústic. El 17 d'abril de 819 s'anomena el Monestir en l'escriptura de la venda de la casa de Montclús. L'any 833 es va consagrar la primitiva església dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan del Castell de Lillet. Poc abans del 1086 s'hi va establir una petita comunitat canonical. La vitalitat de la parròquia va ser molt intensa durant els dos segles següents, fins que el 1356 es construí una nova església a la veïna Pobla, i Santa Maria va perdre part dels seus feligresos i dominis eclesiàstics. Malgrat això la canònica conservà una important activitat fins que va ser secularitzada el 1592 i en restà una comunitat de beneficiaris sota el paborde, càrrec que, com la parròquia, es mantingué fins al segle XIX. Aquest monestir és un museu de diferents èpoques: pre-romànic (restes absidiola), romànic llombard (nau central, s. XI-XII), gòtic (creuer nord i porta, 1397), clàssic-barroc (columnes de tosca i capitells de guix, s. XVI-XVIII). El 1816 encara hi consta la comunitat formada pel rector, dos vicaris i cinc beneficiats. El 1889 el rector és obligat a anar a viure a la Pobla.